LA SOGA COMPANYIA

LECTURES PEL NOU MUNTATGE

2011-04-19T13:04:00.000-07:00

Ja hem fet la primera lectura d'una primera versió del text "Tornem després de la publicitat". Ens agrada!!! Hi continuem treballant...

HUMOR NEGRE A FIGUERES

2011-04-05T09:59:00.000-07:00

"Primaris" es podrà veure els dies 28 i 29 de maig a Figueres, al Teatre El Jardí. Un retrat àcid i provocador sobre el món de les aules. Humor negre, pares, alumnes assassins (?), i professors.

CASTELL DE SORRA

2011-04-05T09:32:00.000-07:00

L'equip comença a definir el seu nou castell de sorra. Amb ganes de ser altra vegada als escenaris.

Primaris arriba a Llagostera

2011-02-23T03:25:00.001-08:00

Pels que encara no heu vist Primaris, teniu l'ocasió de veure'ns properament a Llagostera.

Dia : 26 de Març
Hora: 22h
Lloc: Teatre Casino Llagosterenc

Us hi esperem!

Feliç 2011!

2010-12-29T02:24:00.000-08:00

Primaris a Tarragona

2010-11-05T09:06:00.000-07:00

Avui, 5 de novembre, Primaris arriba a Tarragona! no t'ho perdis!
A les 21.00h a la sala Trono!

Primaris a Piera

2010-08-30T11:03:00.000-07:00

Per la Festa Major de Piera, torna Primaris!

Dia: Diumenge 5 de setembre
Hora: 19h
Lloc: Teatre Foment de Piera

STEREO viatja a València

2010-07-07T02:42:00.000-07:00

El proper dissabte dia 10 de juliol a les 22.30h podreu veure STEREO al Festival Escènia de Foios.
Podeu consultar aquí el programa complet i més informació sobre el festival

http://escenia.blogspot.com/

Primaris arriba a Girona

2010-05-31T16:22:00.000-07:00

No us perdeu Primaris a la sala La Planeta de Girona!!

Una comèdia amb professors i alumnes que es volen matar.
Literalment.

Amb Elies Barberà, Marta Corral, Marc Garcia Coté, Elisabet Valles, Albert Puigdueta i Marta Montiel.

Dissabte 5 de juny a les 22h i diumenge 6 de juny a les 19h.

Compreu les entrades al ServiCaixa!

Us hi esperem!

Primaris a El Periódico

2010-05-22T05:09:00.000-07:00

‘Primaris’ porta a l’extrem el conflicte entre pares, professors i alumnes

Una escena tensa de ‘Primaris’, en cartell al Tantarantana. Foto: DUNA FOTOGRAFÍA

CÉSAR LÓPEZ ROSELL
BARCELONA

Un tema molt actual i que suggereix l’elaboració d’un docudrama. La relació entre professors, pares i alumnes podia haver aplanat el camí per escollir aquest gènere. Però Carles Mallol i la seva companyia La Soga han virat a Primaris cap a la comèdia negra surrealista per incidir en una història que es viu diàriament a les aules.
La nova obra del prolífic autor cal mirar-se-la sota aquesta clau, no fos cas que algun despistat anés al Tantarantana a la recerca de tesis que donin resposta a les seves preguntes sobre les raons del domini dels adolescents sobre els docents en l’àmbit escolar i la crisi de relacions entre pares i fills. Mallol no ofereix solucions. El seu és un joc teatral portat a l’extrem que busca divertir el públic però que també invita a la reflexió.
L’autor, resident al TNC dins del projecte T6, exhibeix els recursos que ja va mostrar a M de mortal, la seva aportació al T6, però ara ho fa rodejat d’uns actors que han participat en el procés de creació de l’obra. L’acció es desenvolupa a la sala de professors d’una escola. La directora del centre ha caigut en una trampa parada per una alumna i amb visibles ferides a la cara comunica als seus col·legues que l’han atropellat. Es disparen totes les alarmes i citen el pare de la noia per comunicar-li el que ha passat.
El desconcert dels personatges es fa molt patent. Dominats per la psicosi de la vandàlica situació, cap d’ells no sap com reaccionar davant dels fets. Hi ha en perill l’estabilitat del centre i la seguretat vital d’uns professors que se senten, al mateix temps que educadors, pares dels seus alumnes. En el fons, aquesta és una història de pares i fills en la qual l’únic progenitor en escena reconeix la seva incapacitat per relacionar-se amb la seva filla. «No sabria de què parlar amb ella», diu.

PERSONATGES ENCERTATS / L’elecció de personatges al servei de la comèdia no pot ser més encertada. Hi ha la caricaturesca directora (Marta Corral), que és també amant del desconcertat pare de l’alumna (Elies Barberà). Marc Garcia Coté és el professor de català, un tipus que defuig els problemes i que està marcat per la relació amb el seu pare. Marta Montiel encarna la individualista professora de química. La professora d’història és Elisabeth Vallès, aspirant a robar el càrrec a la directora, i el mostrari es completa amb Albert Puigdeuta, insegur professor d’educació física, que se sent a prop dels seus alumnes però que també n’acaba sent, com tots els altres, víctima.

Primaris a BTV.notícies

2010-05-22T05:06:00.000-07:00

‘Primaris’ mostra la difícil relació entre professors i alumnes

www.btvnoticies.cat

Primaris a Revista de Letras

2010-05-22T04:58:00.000-07:00

“Primaris”: ¿Quién puede matar a un profesor?
Por Josep A. Muñoz | Teatro | 19.05.10

La nueva propuesta de la Compañía La Soga, cuarta de su trayectoria, no puede estar más a tono con la realidad social: Pocos días después del estreno, un instituto de Castalla (Alicante) tuvo que cerrar sus puertas por la conducta agresiva de un alumno hacia el profesorado y la dirección del centro.

No es tema para bromas. La relación entre padres e hijos, entre alumnos y profesores, precisa de un análisis profundo. Violencia, incomunicación, agentes externos… Todo conlleva a una desconexión de la que son partícipes las partes que intervienen en ella. Primaris, a su manera extrema, ayuda a reflexionar sobre los conflictos generacionales que conducen a esa crisis.

Sala de profesores de una escuela de primaria y secundaria. Cuatro miembros del profesorado esperan la llegada de los alumnos de una de las clases. También ha de regresar la directora, que ha permanecido de baja por depresión. Cuando llega, se encuentra en estado de shock y llena de magulladuras: una de las alumnas ha robado su coche y le ha atropellado. Sus compañeros no pueden creerlo. Uno de ellos avisa al padre de la chica sin advertirle de lo sucedido. Cuando hace acto de presencia, la directora rectifica la narración de los hechos para no involucrar a la alumna, pero los acontecimientos se precipitan. Toda la clase amenaza con matar al profesorado si intentan salir o avisar a la policía. El juego prosigue ante el asombro de los espectadores. Los adultos van desapareciendo de escena, convirtiéndose en víctimas de los menores, mientras se desvelan subtramas que provocarán una crisis no menos importante: relaciones sentimentales, “colegueo” entre el profesor de educación física y los escolares, ambiciosos deseos de una de las protagonistas por convertirse en directora…

Foto: Duna Fotografía - Companya La Soga

Primaris parte de un profundo trabajo de campo con profesionales de la enseñanza y de la creatividad resuelta por parte del equipo actoral y técnico. Todos volcaron sus experiencias para dar forma a un montaje sencillo pero efectivo, cuya trama se ve interrumpida con testimonios de los adultos, quienes narran sus propias vivencias (relaciones conflictivas con los padres, responsabilidades, dificultades del sistema educativo). Además de los puntos diferenciadores que conducen al problema, no se ha obviado el humor (negro, negrísimo), que remarcan los propios actores con sus interpretaciones. En este punto, se agradece la soltura del reparto, la identificación con su correspondiente personaje y el formato escogido. Desde la aparición de los actores minutos antes del inicio de la función representando físicamente algunos momentos de la obra, hasta los toques de efecto, a modo de cliffhanger, con efecto musical e imagen congelada propios de las teleseries. Precisamente resulta fundamental la imagen como elemento que acerca Primaris a uno de los factores que más ha influido en ese distanciamiento entre generaciones: el mundo audiovisual.

Recomendable para quienes busquen reflejos de la realidad en la que vivimos y encontrar, a través de ellos, respuestas a sus miedos sobre la juventud, Primaris quizás ofrezca más que muchos textos teóricos de referencia.

José A. Muñoz

Els alumnes de PRIMARIS escriuen un poema per Sant Jordi

2010-04-23T00:53:00.000-07:00

PRIMARIS A partir del 30 d'abril al Teatre Tantarantana.
Vols venir a veure-la amb molt de descompte? Vés mirant el Facebook i el bloc de La soga.

Tria quin professor vols matar primer.

2010-04-19T07:51:00.000-07:00

Tenim un dubte: a PRIMARIS no sabem si hem de matar primer la professora d'Història, el professor d'Educació Física (altrament dita Gimnàs) o el professor de català.
Propostes?
PRIMARIS. Teatre Tantarantana. A partir del 30 d'abril.Això ja és aquí!

A PRIMARIS atropellarem les directores d'escola. Totes.

2010-04-16T02:19:00.000-07:00

I tirarem els professors de química per les escales.
I els ficarem el cap dins les paperes.
I graparem les professores d'Història.
I més.
Queden dues setmanes per l'estrena però s'accepten idees.

PRIMARIS, la nova comèdia de La Soga.
A partir del 30 d'abril al Teatre Tantarantana

STEREO a Sant Feliu de Llobregat

2010-02-27T04:12:00.001-08:00

Nou bolo de Stereo!

Dia: 26/02/2010
Hora: 21h
Lloc: Butaka Teatre Jove, Sant Feliu de Llobregat.

Crítica de Stereo a El Periódico

2010-02-27T03:59:00.000-08:00

Carles Mallol muestra con ‘Stereo’ a una joven generación que lucha por encontrar su identidad

Una imagen del montaje Stereo, protagonizado por el grupo La Soga. Foto: MARCEL ASSO

CÉSAR LÓPEZ ROSELL
BARCELONA

¿Tiene sentido cambiar de vida porque no te gusta la que llevas? ¿Es imposible forjarse una nueva existencia con la simple variación en los hábitos y actitudes personales? Laura no está contenta ni con su mundo interior ni con el que le rodea y sabe que, aunque intente superarse, difícilmente encontrará su lugar en el sol de la autoestima. Y, menos aún, podrá situarse en la plataforma de lanzamiento hacia el utópico mundo feliz que persigue.
Stereo, un proyecto a caballo entre la tecnopsicología y la ciencia ficción, le ofrece la solución radical a su planteamiento. El gabinete le propone un tratamiento para intercambiar su vida con la de otra mujer. A partir de la manipulación se llamará Laura Gurb y pasará por el proceso de adaptación a una nueva vida y a memorizar, con la ayuda de un dossier, un pasado que no conoció, además de aprender los secretos de un nuevo trabajo.
Un cambio de identidad difícil de asumir, sobre todo si en el proceso surge un error en el sistema que debe provocar su mutación. Hay muchas cosas que hace que no se sienta cómoda dentro de su nueva identidad y que cometa demasiados errores como para que no se pregunte si valía la pena haber dado el paso.
Carles Mallol, otra de las revelaciones de la joven dramaturgia catalana, edifica a partir de esta idea una pieza llena de agilidad y que se mueve con soltura en el terreno de la comedia y el thriller. El montaje estrenado en el Tantarantana, que se desarrolla dentro de una funcional escenografía y con rápidos cortes al estilo televisivo para facilitar los cambios de situación, incide en cuestiones que preocupan a la generación de treintañeros de la obra, pero que son fácilmente reconocibles para cualquier tipo de público.

EQUÍVOCOS / La lucha para superar el fantasma de la crisis y la búsqueda de la realización personal como objetivo para encontrar el bienestar están presentes en Stereo. Malloll dirige con acierto al implicado grupo de actores de La Soga, que se adaptan sin problemas al divertido juego de equívocos de la pieza. Está bien Elisabet Vallès como Laura Gurb, pero sus compañeros Albert Puigdueta, Marta Montiel, Marc García, Elies Barberà y la histriónica y sorprendente Marta Corral no se quedan a la zaga de las exigencias que plantea esta original comedia. Si pueden, no se la pierdan.

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=599871&idseccio_PK=1021

La soga 2010

2009-12-21T02:53:00.000-08:00

STEREO a Vic i a Esparreguera

2009-07-20T03:55:00.000-07:00

Més bolos de STEREO!
Apunteu!
Dia: 3 de desembre
Hora: 21.30h
Lloc: Institut del Teatre de Vic

Però n'hi haurà més!

Dies: 4 i 5 de desembre
Hora: 22h
Lloc: Teatret d'Esparreguera
Trobareu tota la programació del Festival Lola a la seva web oficial

Qui és la Laura Gurb?

2009-03-15T05:04:00.000-07:00

Coneix-la a STEREO, al teatre Tantarantana a partir del 20 de març!

Stereo serà al Tantarantana del 19 de març al 12 d'abril. 4 setmanes!

2009-02-04T05:54:00.000-08:00

Stereo, el nou muntatge de la companyia la Soga, s'estrena al Tantarantana el 19 de març. Les noves dates de les funcions s'allarguen una setmana més, fins el 12 d'abril.
Us hi esperem!

A partir de la setmana que ve, els bolos de Seguretat!

2009-02-04T05:45:00.000-08:00

En ple procés d’assaig d’Stereo, el nou muntatge de la companyia que estrenarem al Tantarantana el 19 de març, la Soga torna amb Seguretat.
El primer bolo, la setmana que ve, el dia 12 de febrer a Vic, a l’Institut del Teatre.
A Girona, els dies 21 i 22 de febrer a la Planeta. I els dies 6 i 7 de març a Figueres (amb copa inclusa després de la funció; no es pot demanar més, jeje).

Seguretat, de Carles Mallol
Amb Elies Barberà, Marta Corral, Marc Garcia Coté, Marta Montiel, Albert Puigdueta i Elisabet Vallès.

2008-12-29T11:01:00.000-08:00

PREPARANT STEREO, el proper muntatge

2008-11-18T13:11:00.000-08:00

Una idea: cada vegada costa més trobar el teu lloc. Sense voler, hi ha alguna cosa, el ritme del dia a dia, una estranya por constant, la lluita per esquivar el monstre de la crisi econòmica... són corrents d’aire que et col·loquen on, segurament, quan eres petit, no havies pensat mai de ser. Costa molt tornar enrere, costa molt trobar les ganes de lluitar per canviar.
Són quatre ratlles que van despertar Stereo, el que serà el nou muntatge de la companyia La soga. Després de tocar dos temes (si parlem a tall general) com l’aparició de la violència (Tres vint-i-set) o l’egoisme portat a l’extrem (Seguretat), amb Stereo, la proposta s’encamina cap a la lluita pel canvi.
No es tracta d’una lluita revolucionària, no té res a veure amb els grans moviments històrics. Segurament, la lluita contemporània està més relacionada –o així l’expressem a Stereo- amb la recerca del benestar personal. A Stereo, una dona lluita per canviar. Quan la protagonista trobi el seu lloc, suposadament serà feliç i a partir d’aquí la resta del món començarà a girar correctament al seu voltant. És lícit aquest tipus de revolució? És efectiva?
La Laura decideix canviar de vida, en el sentit literal de la paraula, ficar-se al cos d’una altra, adoptar la vida d’una altra. Això li suposarà crisis constants i, segurament, no arribarà a bon port. Però ja ha fet el més important: començar a lluitar. I quan la lluita s’ha engegat, ja és imparable.

CRITICA DE SEGURETAT AL TIMEOUT BCN

2008-10-02T14:01:00.000-07:00

SEGURETAT

2008-09-08T12:21:00.001-07:00

Seguretat és el nou espectacle de la Companyia La soga després de Tres vint-i-set.

Dues històries. La primera: un grup de treballadors d’una agència de missatgeria. Joves. Tenen aquesta feina perquè han de tirar endavant com poden. Tots estan convençuts que la feina és circumstancial. Però, per ara, és el que els permet menjar. Un dia, una de les treballadores porta el seu fill de 4 anys a la feina. I desapareix, el nen. Ningú no sap on és. Estan segurs que ha vingut amb el nen? La segona: els agents de seguretat de l’agència han perdut mitja hora de cinta i no saben què ha passat amb el nen. Però sembla que tampoc no n’estan molt pendents. Hi ha altres coses que els preocupen més. Les dues històries s’aniran creuant inevitablement. Una modificarà l’altra. Les dues realitats es barrejaran.

Joves que lluiten pels seus interessos i que, probablement, han perdut els valors. I la realitat els fa sentir insegurs.

Del 17 de Setembre
al 5 de Octubre del 2008.

BOLO DE 3.27 A LA PLANETA

2008-01-25T15:42:00.000-08:00

26 I 27 DE GENER DEL 2008

CRITICA APAREGUDA AL DIARI DE GIRONA
Un sis a traïció autèntic
Marta Pallarès

"Tres vint-i-set", de Carles Mallol. Direcció: Carles Mallol. Interpretació: Elies Barberà, Marta Corral, Marc Garcia, Marta Montiel, Albert Puigdueta i Elisabet Vallès. Escenografia i vestuari: Ricard Prat. II·luminació: Guillem Gelabert. Sala La Planeta, 26/01/2008.

Tres vint-i-set és el número de l'habitació d'un hotel que amaga bastants secrets. I és que uns quants cops per setmana, s'hi troben un home i una dona, casats però no pas entre ells, i hi passen la nit entre crits i gemecs. Uns sorolls que, val a dir-ho, estan tornant boig el recepcionista de l'hotel, cada cop més obsessionat amb el sexe i amb la dona que ocupa l'habitació. Mentrestant, al pàrquing del mateix hotel, el marit d'aquesta dona (o potser el marit confós d'una altra, vés a saber) espia l'hotel en la companyia d'una amiga que voldria ser quelcom més que això.
Per acabar-ho d'arrodonir, segons la ment un xic pertorbada d'una taxista, les tres vint-i-quatre és l'hora exacte en què els extraterrestres arribaran a aquest pàrquing i l'abduiran. Aquests sis personatges compartiran espai i temps, tot i que alguns mai no arribaran a coincidir entre ells, per donar forma a una trama brillant i molt ben resolta (això, tot i tenir en compte que el final queda totalment obert).
Precisament, un dels principals encants de Tres vint-i-set, una obra dirigida i escrita per Carles Mallol, és la multiplicitat d'interpretacions que s'hi poden trobar. Mai sabrem si realment la dona de l'habitació era l'autèntica muller de l'home que espiava, mai sabrem si el repugnant i obssessionat recepcionista de l'hotel va acabar consumant les seves ànsies de violació amb ella, ni si els extraterrestres es van presentar a la cita, ni tampoc la identitat de la persona atropellada enmig de l'espessa boira de la matinada (i és que gairebé tots els personatges tenien números per acabar sota les rodes del cotxe). Els interrogants queden tots gairebé igual d'oberts que al principi de la representació.
Com passa habitualment en aquestes obres de factura radicalment contemporània, l'escenografia suggereix més que no mostra, és el públic el qui s'ha d'encarregar de dibuixar les parets de les habitacions, les portes, els llits i els penja-robes. Aquest és un altre dels grans encerts de l'obra, ja que ens permet veure junts els sis personatges, tots tan lligats entre ells, però al mateix temps tan separats l'un de l'altre per les mentides, la gelosia, o l'amor no correspost.
Les interpretacions són àgils, i els diàlegs aporten sovint un toc d'humor força necessari per descomprimir de la brutalitat d'algunes situacions. Els moviments escènics estan ben definits, i ens permeten anar alternant les situacions que passen en els tres espais marcats: l'habitació de l'hotel, la recepció i el cotxe aparcat al pàrquing.
Val a dir, a més, que La Planeta dissabte estava plena de gom a gom d'adolescents i alguns dels seus professors: per temàtica i estètica, Tres vint-i-quatre és de ben segur molt recomanable per a les noves generacions d'espectadors teatrals.
En sortir de la sala, es té la sensació d'haver vist alguna cosa innovadora i fresca amb un punt de risc molt interessant. Acostumats a la narrativa tradicional i als finals propis de made in Hollywood, s'agraeix de tant en tant que algú al final de l'història deixi una porta oberta i que doni al mateix espectador, l'oportunitat que sigui ell el qui s'hi apropi, si així ho vol, i doni un cop d'ull furtiu dins d'aquesta peculiar habitació d'hotel.

CRITICA AL DIARI AVUI 3.27

2007-07-24T05:09:00.000-07:00

El joc i la passió

Andreu Gomila

Carles Mallol no havia estrenat res a Barcelona. I en pocs mesos haurà vist dues obres seves damunt dels escenaris de la capital. Avui, el Versus Teatre munta Tres vint-i-set, que clou La Torna del Grec, l'Off del festival. L'obra en qüestió compta amb la participació d'Elies Barberà, Marta Corral, Marc Garcia Coté, Marta Montiel, Albert Puigdueta i Elisabet Vallès. Sis actors que s'enfronten, diu Mallol, a un "joc escènic". "Juguem nosaltres i volem fer jugar el públic", matisa.

Tres vint-i-set, de fet, és un títol amb dos significats: per una banda indica l'habitació de l'hotel on passa una nit una dona i, per l'altra, l'hora en què s'acaba la trama. La peça parla d'aquest personatge femení, però també de la recepció de l'establiment turístic i d'un cotxe aparcat a l'exterior. Els tres espais són només un damunt l'escenari del Versus, així com les tres històries que s'expliquen, que es desenvolupen de manera simultània, en espiral. Els sis personatges vessen passió. "Comencen la nit de manera innocent i l'acaben [a les 3.27h] sent capaços de fer qualsevol cosa", afegeix Mallol. "La intenció és que acabis de veure l'obra i ho entenguis tot".

A COMRàdio, on va néixer el text, era més fàcil resoldre el problema de l'espai: l'oient no veu res. Per portar la peça al teatre, Mallol ha agafat el cinema com a punt de partida, tot arribant a l'artifici teatral de fer sortir un cotxe sense que hi hagi cap cotxe.

TEMPORADA AL VERSUS AMB 3.27

2007-07-22T15:32:00.000-07:00

Del 24 de Juliol al 5 d’agost

SINOPSI

Tres vint-i-set és una habitació d’hotel. Planta tres. Habitació 27. Tres vint-i-set és l’hora en què acaba la història dels personatges. L’hora en què exploten. Tots havien començat el dia creient que no eren capaços de fer res i quan arriben les tres i vint-i-set, se n’adonen que són capaços de fer de tot.

Horari
Dimarts a Dissabte a les 21.30 H. I Diumenges a les 19.30 H.

ESTRENEM 3.27 A AREATANGENT

2007-05-03T15:26:00.000-07:00

Del 3 al 7/5/07 - doble funció el dia 5

"Quan ho ha dit, de seguida he volgut sortir de la puta habitació 3.27, i baixar les escales, i ficar-me al pàrquing i mirar cap al cel, i pensar que ja és hora que caiguin tots els avions, o almenys els que vénen d'Alemanya, i que explotin, que es rebentin contra el pàrquing de l'hotel. Però no em puc moure. Quan intento aixecar-me, només em ve una imatge al cap: veig el noi de l'aeroport, tot ple de sang després de l'accident d'avió que jo he provocat, ficant-se a la nostra habitació."

escrit i dirigit per Carles Mallol
Intèrprets: Elies Barberà, Marta Corral, Marc Garcia Coté, Marta Montiel, Albert Puigdueta i Elisabet Vallès.
disseny escenografia i vestuari: Ricard Prat i Coll
disseny il·luminació: Guillem Gelabert
disseny de l'espai sonor: Ariadna Alsina
disseny gràfic: Aina Cordoncillo
Coproducció: AREAtangent i Mostra de teatre contemporani de petit format LOLA

Agraïments: AREAtangent, Carme Paltor i festival LOLA, Cristina Clemente, Marta Buchaca, Víctor Muñoz i Calafell, Marta Tirado, Albert Massanas, Elisabeth Casademont, Marta Cos, Marco Ferrari i tots els que , en un moment o altre, han tret el nas en aquest projecte.