Una idea: cada vegada costa més trobar el teu lloc. Sense voler, hi ha alguna cosa, el ritme del dia a dia, una estranya por constant, la lluita per esquivar el monstre de la crisi econòmica... són corrents d’aire que et col·loquen on, segurament, quan eres petit, no havies pensat mai de ser. Costa molt tornar enrere, costa molt trobar les ganes de lluitar per canviar.
Són quatre ratlles que van despertar Stereo, el que serà el nou muntatge de la companyia La soga. Després de tocar dos temes (si parlem a tall general) com l’aparició de la violència (Tres vint-i-set) o l’egoisme portat a l’extrem (Seguretat), amb Stereo, la proposta s’encamina cap a la lluita pel canvi.
No es tracta d’una lluita revolucionària, no té res a veure amb els grans moviments històrics. Segurament, la lluita contemporània està més relacionada –o així l’expressem a Stereo- amb la recerca del benestar personal. A Stereo, una dona lluita per canviar. Quan la protagonista trobi el seu lloc, suposadament serà feliç i a partir d’aquí la resta del món començarà a girar correctament al seu voltant. És lícit aquest tipus de revolució? És efectiva?
La Laura decideix canviar de vida, en el sentit literal de la paraula, ficar-se al cos d’una altra, adoptar la vida d’una altra. Això li suposarà crisis constants i, segurament, no arribarà a bon port. Però ja ha fet el més important: començar a lluitar. I quan la lluita s’ha engegat, ja és imparable.
Són quatre ratlles que van despertar Stereo, el que serà el nou muntatge de la companyia La soga. Després de tocar dos temes (si parlem a tall general) com l’aparició de la violència (Tres vint-i-set) o l’egoisme portat a l’extrem (Seguretat), amb Stereo, la proposta s’encamina cap a la lluita pel canvi.
No es tracta d’una lluita revolucionària, no té res a veure amb els grans moviments històrics. Segurament, la lluita contemporània està més relacionada –o així l’expressem a Stereo- amb la recerca del benestar personal. A Stereo, una dona lluita per canviar. Quan la protagonista trobi el seu lloc, suposadament serà feliç i a partir d’aquí la resta del món començarà a girar correctament al seu voltant. És lícit aquest tipus de revolució? És efectiva?
La Laura decideix canviar de vida, en el sentit literal de la paraula, ficar-se al cos d’una altra, adoptar la vida d’una altra. Això li suposarà crisis constants i, segurament, no arribarà a bon port. Però ja ha fet el més important: començar a lluitar. I quan la lluita s’ha engegat, ja és imparable.
No hay comentarios:
Publicar un comentario